CARLOS AYATS / L’ENTREVISTA

Hui en dia, quan tothom mirem als altres cercant culpables, és difícil donar amb algú veritablement crític amb si mateix. José Manuel Rodríguez Benito (Caudete, 3 de març de 1992) va aterrar a València a l’estiu de 2016 després d’un últim any espectacular en Alcorcón -33 partits jugats, 5 gols i capità de l’equip-. La seua primera volta amb el Llevant va ser sensacional, i l’expectativa de central de Primera per a molts anys es va consolidar entre l’afició granota. Aquesta temporada, després d’un bon inici coronat amb el millor gol que molts hem vist en el Temple (aquella memorable volea des de la frontal davant la Reial Societat), les coses s’han torçat per a Chema. Els dubtes han guanyat la batalla a la confiança i el central granota lluita per recuperar el seu millor nivell, eixe amb el qual l’elit és el seu hàbitat natural.

-Primer de tot, com està?, està ja superada per complet eixa dolència que li va apartar de l’onze en l’escalfament del Coliseum?

-Sí, sí. Bé, vaig tenir un problema que venia arrossegant des del partit de Sevilla, en què vaig tenir un trencament en l’adductor. Em va tornar a molestar en l’escalfament de Getafe i, per açò, vaig estar uns dies tocat. Després, vaig entrenar un dia abans del partit amb l’Éibar amb un embenatge, quasi sense problemes, i vaig poder anar convocat. Però bé, superat ja.

-Total, que estarà llest per a Montilivi on, si no em fallen les dades, va marcar el seu primer gol com a professional…

-Sí, amb l’Alcorcón. En la meua primera temporada en Segona Divisió, el meu primer gol el vaig fer allí, de cap, en un córner…

-No se si recordarà la data. Va ser el 30 de març de 2014, per la qual cosa dissabte que ve, a Girona, farà 4 anys i 1 dia d’aquella estrena allí mateixa.

-Doncs mira, no ho sabia, també és casualitat… Recorde que vam perdre 3-1. Caminàvem els dos equips per la zona mitja-baixa. Crec que ells estaven en descens fins i tot. Es va notar que es jugaven molt i van ser superiors. Amb el gol, escurcem distàncies. Crec que va ser un 2-1 i després, a última hora, ens van ficar el tercer.

-A Alcorcón va arribar de l’Atlètic de Madrid C, i a aquest, de l’Elx, com va ser eixe camí per a un xaval nascut en Caudete?

-Des d’alevins, vaig estar 3-4 anys jugant en el Kelme, que era un equip en aquella època molt conegut en categories inferiors. Jugadors de Primera com Juanfran Torres, de l’Atlètic, van passar per allí. D’ací el va fitxar el Madrid, que tenia un conveni amb ells. Era un club conegut i bé, Elx, del meu poble ,no està molt lluny. Són 40 minutets. Vaig estar allí 4 anys i després vaig anar a l’Elx, que era el club de la ciutat. Al final, em portava la meua mare tots els dies amb cotxe. Eixíem a les 4 i mitja de la vesprada i arribàvem a les 11 i mitja de la nit. Era un sacrifici que no es podia permetre molt temps més. Llavors, a Elx, em van donar l’opció de residir allí i amb 15 anys em vaig anar a viure a Elx, on vaig estar des de cadets fins al primer equip, en el qual vaig fer la pretemporada amb Bordalás.

-I llavors?

-Doncs just eixe estiu, em van dir d’anar a prova al Madrid, amb Toril d’entrenador. Vaig estar un mes i, quan anava a signar allí per 4 anys, amb tot tancat, va haver-hi un problema entre clubs, es va tirar tot arrere i em va tocar tornar a Elx. És al gener d’eixe any quan ja vaig a l’Atlètic de Madrid. Va ser un embolic, però al final va eixir bé.

-I de l’Atleti a l’Alcorcón, i d’ací al Llevant… per Muñiz?

-Bé. Jo supose, evidentment, que seria petició seua, perquè al final l’entrenador té molt a veure, però jo no vaig parlar amb Muñiz en tot l’estiu ni en tot el mercat de fitxatges. Ni una sola vegada. Jo sabia de l’interès del club pel meu agent, però directament amb ell no vaig parlar ni una sola vegada. Òbviament, jo li vaig dir al meu agent, i ell li’l va transmetre al club, que jo volia venir al Llevant, i així li’l van fer saber. Però jo no vaig parlar directament amb ell ni per telèfon ni per missatge. De fet, la primera vegada que em crida és a les dotze de la nit el dia que es fa el fitxatge, que es tanca quasi a eixa hora. És la primera vegada que parlem.

-No li comenta si li ha demanat expressament ell?

-L’any anterior havíem estat junts. Jo era un dels capitans i llavors, hi havia molta relació directa entre plantilla i entrenador. Em coneixia bé, jo a ell també i entenc que estava satisfet amb el meu treball i que em va demanar per a defensar la samarreta del Llevant.

-Pel que fa a la seua eixida, li comente que a mi, personalment, em va quedar una sensació estranya, un buit en xarxes socials… vostè per cert no té, no?

-Bé, tinc Instagram, però no sóc molt de xarxes, la veritat.

-Sí que em consta que alguns jugadors es van acomiadar personalment d’ell, però públicament no va haver-hi ni un sol missatge, ha parlat amb Muñiz després de la seua marxa?

-Sí, bé, vaig parlar per telèfon amb el cos tècnic, perquè al final és el mateix que el d’Alcorcón, llevant el preparador físic, que també vaig parlar amb ell. Amb el míster vaig parlar per missatge. Ell em va enviar un, jo li vaig contestar agraint-li tot el que he après d’ell, perquè realment ha sigut molt durant tot aquest temps. Però al final, tots sabem que és futbol i que, quan les coses no van bé, cal canviar alguna cosa. No cal portar-ho al personal. Tots volíem eixir d’eixa dinàmica negativa i mantenir a l’equip. Si el club ha pres aquesta decisió, l’única cosa que ens queda és respectar-la i seguir treballant amb el míster nou. Açò ho tenim clar tots, per la qual cosa ens desitgem sort, i qui sap si ens trobarem en un altre moment.

-Què té Paco López que no tinguera Muñiz?

-(pensa la resposta) Són diferents. Cadascun té les seues coses bones. Potser necessitàvem aire nou, eixe puntet d’intensitat que ens estava faltant. Jo crec que més que cercar canvis tàctics era modificar alguna cosa, perquè estàvem en una dinàmica de negativitat que ens estava consumint a tots. Al final, per sort, amb el canvi d’entrenador, hem aconseguit dues victòries i eixe efecte que cercava el club. El que tots volíem.

-Fa uns dies, Bardhi em deia que hi ha equip de sobres per a no estar tan a baix, ho comparteix?

-Totalment. Ja des de pretemporada, amb la lesió de Roger, i després amb la d’Iván, la d’Álex Alegria, se’ns van complicar les coses. I nosaltres som un equip que necessitem a tots bé, i tirar junts del carro. Després, els resultats et fan entrar en una dinàmica de falta de confiança que fa que les coses no t’isquen, que no dónes el nivell… I jo et puc parlar de la meua situació personal. Açò m’està passant a mi. La falta de confiança… Fa poc, llegia que ni la lesió més greu és tan preocupant com la falta de confiança. I estic totalment d’acord. Ens ha passat. M’ha passat… (breu silenci). En moltes ocasions no ho he passat bé. Està sent un any dificil i tot es deu a açò, a la falta de confiança, perquè veus que les coses no ixen, que els resultats no ixen… i solament em queda intentar alçar-me i seguir endavant.

-Entenc que per aquest motiu no estiguem veient a eixe Chema imperial de la primera volta de l’any passat… Imagine que també, quan un cerca guanyar confiança, a voltes comet errors sobre la gespa. Potser quan un vol eixir amb pilota controlada, o arriscar més del compte, per a guanyar seguretat, ho acaba pagant…

-Sí, sí. Sens dubte. Quan et falta confiança, et bloqueges com a futbolista. I jo entenc que, quan un jugador no està al seu nivell, o molt per sota d’ell, entenc que se li critique i se li exigisca el nivell que pot arribar a tenir. Jo sé que puc donar molt més i estic treballant en açò. I segur que arribarà. És treball, tant mental com a futbolístic. I així segur que arribaran els resultats. També a nivell grupal. És un any que ens està fent aprendre molt a tots. Molts estem debutant en Primera Divisió, som joves, ens volem fer un lloc ací, i enguany ens ha de servir per a aprendre en un futur.

-Parlava fa un moment de les crítiques. Vull preguntar-li a eixe respecte dues coses, com li arriben i si li semblen justes.

-Sincerament, intente aïllar-me un poc d’açò, perquè estem en un món en el qual tots opinen, sàpien més o menys i els agrades més o menys… Moltes crítiques les faig constructives i intente que em facen més fort per a millorar. Però jo les entenc. Entenc que quan algú espera que jo done un nivell i no ho done, m’exigisca que done eixe nivell. Després també hi ha crítiques que estan fora de lloc, evidentment, però bé, sabem tots com és aquest món. Cal aïllar-se un poc i treballar per a intentar donar el millor nivell.

-En qui s’està recolzant per a eixir una mica d’aquest sot, d’aquests moments més difícils?

-Els amics, la família, la meua parella… són els que, quan et veuen malament, estan ací amb tu. Després tenim un coach en l’equip que també ens ajuda. Entre tots, un poc, intentem tirar endavant. És cert que he eixit de molts partits i m’ha costat dormir, i he anat a entrenar després d’una nit així… i no has dormit. Però bé, cada setmana tens una oportunitat per a tirar endavant i rescabalar-te.

-En tot cas, també hi ha hagut coses bones enguany. L’equip sembla que va eixint del pou, i després està aquell gol contra la Real…

-(recupera el somriure) Sí… En el seu moment ho vaig veure moltes vegades, m’ho van passar molts amics… Vaig gaudir molt d’eixe moment, perquè la Primera Divisió és una cosa nova per a mi. De totes maneres, des de fa temps estem centrats en altres coses. Els temps no són els mateixos que eren a principi de temporada, i ara, ens centrem a traure la situació endavant. Ara, estem en el camí, i anem a lluitar per açò amb ungles i dents.

-Ara, la sensació és que tots, equip, afició, entorn… hem respirat. És clar que feia falta però, no estem tots massa tranquils ja? Perquè igual algun dia els dóna als de baix per guanyar 2-3 partits…

-A veure, necessitàvem una victòria… Pel simple fet que la mereixíem, de gaudir-la. Crec que hi ha hagut partits que no hem merescut perdre i hem perdut. Mereixíem una victòria per a llevar-nos eixa llosa que portàvem damunt. Poder respirar un poc, poder afrontar les coses sense eixa negativitat que ens estava llastrant… Entenc que l’entorn veurà un poc de llum al final del túnel, que semblava tot molt fosc… Però nosaltres sabem que ens queda encara un camí llarg, que els de baix van a sumar i que hem de seguir treballant com estem fent fins ara.

-Canviant de tema, es considera un central dur?

-(silenci de nou) Em considere un central fort, però que no va a fer mal.

-Li ho dic perquè vaig llegir una vegada una entrevista que li va fer el company Pedro Valero, de Levante-EMV, en la qual deia que el seu referent havia sigut sempre Fernando Hierro, que no era una germaneta de la caritat…

-La veritat és que sempre ho ha sigut. M’encantava, em maravillaba com jugava al futbol. Sí és veritat que, no sé per què, m’agraden més els centrals amb eixe puntet d’agressivitat, però bé, són gustos. Jo em considere un central contundent, però no agressiu ni que done puntades fora de lloc. Algunes vegades, doncs bé, ens passa a tots, però no crec que siga un jugador que va a fer mal.

-Vull preguntar-li també per la famosa frase de finals d’agost de Tito en la qual parlava de cercar “un central de jerarquia”. Creu que és necessari?, pot haver col·laborat açò a restar confiança als que estan?

-No, no crec. Som els que estàvem l’any passat, i llavors va anar tot rodat. Aquest ens està costant un poc més. Al final, què és un central de jerarquia?, un veterà?, o que porta molts anys en l’elit? Si després les coses no ixen bé, el central de jerarquia no tindria tanta, i se li criticarien altres coses. Llavors, no crec que manque un central de jerarquia com a tal. Una altra cosa és que diguen que fa falta un central d’altres característiques, però no específicament ‘de jerarquia’…

-Li fa falta a aquest equip altre central per a l’any que ve, en Primera, esperem?

-Açò ja no ho sé. No és decisió meua. El club decidirà a final de temporada.

-Li queden dos anys més de contracte, com veu el seu futur?, es veu vivint de nou un any feliç en el Llevant?

-Sí. Jo estic feliç a València. Encara que no pense en el futur. Crec que tots tenim la ment ara en salvar a l’equip aquesta temporada, i l’any que ve, Déu dirà. Però des que vaig arribar a València he sigut molt feliç. Enguany les coses no estan anant tan rodades com l’any passat, com és normal, però a mi m’agradaria seguir, trobar la meua millor versió i demostrar-li a tothom, que jo crec que em coneixen de sobres, que puc donar eixe nivell en Primera Divisió.

-Potser és açò el que pot haver-li jugat en contra, no? Eixes expectatives generades per un jugador que va donar la sensació de tenir nivell de sobres per a jugar en Primera Divisió…

-Quan intentes que les coses isquen, i no ixen, tornes a intentar-ho i tornen a no eixir, i així repetides vegades, se’t passen moltes coses pel cap… Al final, tots volem ajudar i donar nostra millor versió… I agradar a la teua afició. A l’hora de la veritat, el que vols és que la teua afició se senta orgullosa de tu. Jo intente açò. Entenc que aquesta temporada, en moltes ocasions no ha sigut així, i per açò estic treballant perquè torne a ser com va ser.

-Tornarà a ser-ho, ja ho veurà.

-Tant de bo així siga.

-Moltes gràcies per l’entrevista, i per la seua sinceritat.

-Gràcies a tu.

Imatge: Llevant UE