El moment

Víctor Gisbert /Col·laborador de SINTREGUA.ES

Fa ja uns mesos escrivia en aquest mateix fòrum de llevantinistes per a advocar per la continuïtat del entrenador del primer equip Juan Ramón López Muñiz, i sol·licitant quasi de genolls que reforçaren la plantilla, almenys, en la part ofensiva del mateix.

Doncs bé, passats només un parell de mesos, ni una cosa ni l’altra, i no obstant açò l’equip acaba la temporada en un moment esplendorós, encara amb l’adrenalina ben a dalt de la històrica victòria davant el FC Barcelona, amb un míster que bé mereix el sobrenom de Súper Paco Lopez, amb un Emmanuel Boateng que per moments semblava ser Romario i un Bardhi colossal. Pense que cada dia entenc menys açò del món del futbol, i tal com llegia en aquest mateix diari, jo també em vaig equivocar.

Arribats a aquest punt, crec que mereix la pena enaltir el moment que viu l’entitat en l’esportiu i en el social. Per ventura no podem cridar ben alt el gran que és aquest club? Donem per fi un pas al capdavant, un pas per part de tots. Crec que estem en el moment perfecte per a oblidar allò de què gran és ser xicotet excepte en tots els valors tan identificatius d’aquest club, humilitat, treball, respecte, solidaritat, etc, i avançar amb major determinació cap al futur.

Al Consell d’Administració, al que sens dubte no cap més que felicitar per la recent presentació de la il·lusionant Ciutat Esportiva de Natzaret, hem de demanar-li que s’allibere de lligams, que aposte fort per un projecte il·lusionant en l’esportiu, que potencie la pedrera de manera definitiva. Les restriccions i el control en l’econòmic són una cosa fonamental per a qualsevol societat, però també ho és que es puga apostar, invertir en un projecte en el qual tots creguem. Aprofitem el grau d’identificació aconseguit amb l’equip en el tram final de temporada per a poder donar un salt definitiu com a club.

En l’altre aspecte sobre el qual el Llevant hauria de basar el seu creixement és en la tan anhelada democratització del poder accionarial. Un club de tots multiplica exponencialment l’arrelament a l’entitat, i potenciaria en major mesura l’increment de la massa social. Recordem que, gràcies a una altra de les aplaudides mesures d’aquest Consell d’Administració, molts granotes podrem gaudir del nostre abonament de forma gratuïta la temporada que ve. Doncs bé, donem l’oportunitat a aquests aficionats de poder realitzar part de la inversió que realitzarien en aquest abonament en accions del club dels seus amors, perquè un major repartiment accionarial no fa sinó garantir el futur de l’entitat en mans del vertader motor de l’entitat, el seu soci.

Fem-ho. Donem eixe pas definitiu. Alliberem-nos dels fantasmes del passat, i convertim-nos en eixe club modern i del segle XXI que de moment albirem de forma embrionària. Com sol dir-se, hi ha trens que passen una vegada en la vida, i el Llevant UE té un AVE nou al que pujar-se. AGAFEM-HO.