Lerma convenç a la premsa colombiana i podria ser titular en el Mundial

Lerma convenç a la premsa colombiana i podria ser titular en el Mundial

CARLOS AYATS / VALÈNCIA

Amb la seua ampliació de contracte encara sense signar, el caché de Jefferson Lerma segueix creixent com l’escuma. Ahir, en la històrica remuntada de Colòmbia a París (2-3), el migcampista del Llevant UE va disputar els últims 25 minuts substituint a un fluix Abel Aguilar, i la premsa colombiana ja apunta al canvi: Lerma, que amb el d’ahir només ha jugat 3 partits amb la selecció absoluta del seu país, podria ser titular en el Mundial de Rússia d’aquest estiu.

“Va ingressar al minut 66. Va marcar pel sector dret de l’equip i va tenir una rematada de mitja distància que va acabar en les mans de l’arquer. Li va donar molt més equilibri i aire a l’equip en la meitat del camp. Va deixar una bona impressió”. Així defineix l’actuació de Lerma el diari El Espectador, que destaca en negreta la frase central i puntua amb un 7 l’actuació del nascut en la Vall del Cauca.

Per contra, Abel Aguilar, l’ex jugador de Xerez, Zaragoza, Hèrcules i Deportivo a Espanya pel qual Lerma va entrar en el terreny de joc, rep dures crítiques de la premsa del seu país. En el seu ‘d’un en un’, El Espectador li dóna un 4, sent l’únic suspens de tot l’equip de Pékerman: “Fluix en marca. En la segona part va lliurar poques passades correctes. Va perdre la pilota diverses vegades en eixida i es va veure mancat de ritme. Va eixir al minut 66 per Jefferson Lerma. Un dels punts més baixos de l’equip nacional”. El missatge és clar. I és general en la premsa cafetera.

El Tiempo parla d’un “Abel Aguilar perdidíssim” i La Opinión especifica que Colòmbia “va tenir equilibri amb l’arribada de Jefferson Lerma per Abel Aguilar“. Elogis per al llevantinista i crítiques per al hui migcampista del Deportivo Cali, a qui la premsa del seu país assenyala clarament.

Primer partit en el centre del camp

Els elogis a Lerma tenen encara més mèrit si ens atenim a les circumstàncies que van envoltar el duel. Per a ell, va ser el primer gran partit amb la seua selecció, amb la qual només hi havia disputat dos partits en la gira asiàtica de Colòmbia el passat mes de novembre. I no li va tremolar el pols. Va estar segur, va arribar a l’àrea contrària (fins i tot va cercar el gol amb un tret llunyà en el 81′) i contundent quan va fer falta en els instants finals del partit.

A més, cal tenir en compte que va ser el seu primer partit en el centre del camp amb la selecció de Pékerman. I és que, tal com li succeïra en el seu primer any amb el Llevant, el preparador argentí el va situar al novembre en el lateral dret, tant en els 8′ disputats en el seu debut com a internacional davant Corea del Sud (derrota per 2-1) com en els 90′ davant Xina (victòria per 0-4).

La fi del deute?

Ahir, per fi, Lerma va jugar en el seu lloc, va equilibrar a Colòmbia davant la totpoderosa França i va demostrar que cap, perfectament, en l’onze inicial de Pékerman per al Mundial. La seua cotització creix, i més que va a fer-ho en els pròxims mesos.

Açò complica el seu futur en el Llevant però, en qualsevol cas, el degà valencià solament té coses que guanyar amb ell, o lidera a l’equip durant el lustre vinent… o liquida els poc més de 20 milions (té contracte fins a 2020 i una clàusula de rescisió de 30 milions d’euros) de deute que li queden al Llevant. Com deiem, guanyar o guanyar.

Imatge: Llevant UE