Luis Manuel Rubiales

Carlos Ayats / Director de SINTREGUA.ES

El moviment es demostra caminant, i les expectatives són perilloses. Per açò, amb sinceritat, crec que la cautela és la millor decisió davant el terratrèmol que ha suposat l’arribada de Luis Manuel Rubiales a la presidència de la RFEF.

Vaig conèixer Rubi a l’estiu de 2003, i durant les 5 temporades que va romandre en el Llevant vaig mantenir una relació, per moments, diria fins i tot d’amistat amb ell. És, sens dubte, una persona excel·lentment preparada per a dur a terme el canvi que pretén. A més, és constant, tenaç, i no s’arruga davant res.

En el pol negatiu (encara que hi haurà qui ho veja com una virtut), crec que posseeix una ambició excessiva, capaç per moments de generar en ell una agressivitat que públicament amaga darrere del seu habitual somriure.

Hàbil en l’estratègia, vaig tenir clar des del moment que va fer el pas de presentar-se que mai s’haguera arriscat sense tenir clar que les seues opcions de victòria superaven a les contràries. Ara, li toca estar a l’altura.

Cert és que entre una estructura caciquil i una professional, les millores no han de tardar a percebre’s, però el repte que té davant si no és senzill. La seua victòria s’ha recolzat, en part, en gent habituada a l’intercanvi de favors, i que per tant ara els espera de tornada.

Per a aconseguir la transformació real a la qual aspira, Rubiales haurà de manejar amb tacte els canvis, tallant d’arrel el clau, però no abusant del ganivet. Inicialment, la sensació és que està ben envoltat, però que no s’enganye. Larrea era una víctima propiciatoria, un rival sense carisma i amb molt poc recorregut. També ací, cert és, Rubi ha sabut triar el moment.

Des del prisma llevantinista, no ha de ser dolent que el president de la RFEF professe afecte públic als nostres colors, però que ningú espere cap favor extraordinari. Açò sí, el reconeixement de l’oficialitat de la Copa de la República guanya molts enters. Com a picada d’ullet i per la seua, almenys teòrica, tendència a l’esquerra.

Més enllà d’açò, insistisc, anem a veure com porta endavant la revolució en un context de guerra freda amb la Lliga de Tebas. Intel·ligència política no li falta. El meu dubte està a saber si serà capaç d’actuar amb una cosa que necessita, i no tinc clar que tinga: temprança.

Molta sort, Rubi. Tant de bo, d’ací a uns anys, puguem dir que vas aconseguir canviar, per a bé, el futbol espanyol. Bona falta ens fa.