En tot em vaig equivocar

Gustavo Clemente / Col·laborador de SINTREGUA.ES

Durant aquesta temporada, des que Carlos Ayats em va oferir escriure aquesta columna, he defensat la continuïtat de Muñiz, he dit que aquest equip era completament inconsistent per al futur i ho he rematat, recentment, assegurant que seria impossible identificar-se amb un equip sense canteranos. Jo sóc el que va dir que Internet seria una moda i el diluvi universal, quatre gotes.

Açò sí, conec a Paco López des de la promoció d’ascens del Catarroja CF a Segona B, en 2008, i des del primer moment vaig saber que seria un entrenador coherent i treballador, que podria tirar per terra tots els meus humils pronòstics.

Jo no sempre he pensat igual, ni he sigut sempre el mateix. Al llarg de la meua vida, les coses que he vist, les persones que he conegut, ser pare i ser marit m’han anat modelant, modificant, canviant, unes vegades per a tornar-me més prudent i unes altres fins i tot més insensat. De Ferran Adrià vaig aprendre que no competim amb els altres sinó contra l’exacta mesura de la nostra mediocritat. De Cruyff, el sentit de la verticalitat, el sentit últim de la victòria, i que tan important és el que fas com saber-ho explicar.

El temps passa, ens anem fent vells. De tot aprenem, amb tot creixem, i si fórem el mateix que fa 10 anys hauríem perdut el temps. De tot açò reflexionava en Orriols aquest diumenge, amb un fidel seguidor de la graderia, des de fa 40 anys, mentre vèiem caure un gol darrere l’altre que enterraven fins al fons la meua reputació com a columnista. La vida, com el periodisme, ens desmenteix cada cinc minuts.