Rubén García Santos: "L'any que ve? Vinc del club de la meua vida..."

Rubén García Santos: "L'any que ve? Vinc del club de la meua vida..."

CARLOS AYATS / VALÈNCIA

Nascut un revolucionari 14 de juliol, Rubén García Santos és, als seus 24 anys, un futbolista amb un present feliç, un futur replet de possibilitats i un passat ple de grans històries.

Per a fer-se una idea de la dimensió del que podria acabar significant per al llevantinisme, només cal advertir que José Luis Morales, hui Comandant en cap de les hosts granotes, ha defensat en 142 ocasions la samarreta del degà valencià (va debutar amb el primer equip el 30 d’agost de 2014, als seus 27 anys, de la mà de Mendilibar). Rubén, que aquest estiu complirà 25, està a un partit ja dels 150 oficials amb el Llevant UE.

Rubén, que hui gaudeix del futbol en un Sporting de Gijón on ha recuperat el somriure, sap el que és triomfar en Primera Divisió vestit de blaugrana, decidir victòries amb grans gols com el qual li va marcar al Sevilla en el Temple un 30 de març de 2013 (1-0) o els que va fer a Vallecas (1-2, 30 d’agost de 2013) o Granada (29 de setembre de 2014).

De fet, Rubén pot presumir d’haver jugat a Europa amb el Llevant. Ho va fer en 10 ocasions, i va ser titular en els últims 7 duels continentals del conjunt granota. Rubén va caure exhaust després de combatre com un guerrer sobre la gèlida gespa del Luzhniki de Moscou, el dia que la llum de l’Europa League es va apagar (tant de bo no eternament…) per al degà valencià.

“L’any que ve? Vinc del club de la meua vida. Sóc com els guajes de Mareo, però de Bunyol”

Rubén, a qui el Llevant va renovar fins a juny de 2019 abans de cedir-ho l’Sporting, s’enfronta aquesta nit al Rayo Vallecano en El Molinón. Els hereus de Quini són quarts en la taula, a 2 punts de l’ascens directe i a 5 dels madrilenys, que lideren la classificació. 5 gols, 6 assistències i 3o partits jugats en 31 jornades (23 d’ells com a titular) són les xifres del talentós esquerrà que un dia va enamorar a Orriols.

Per açò, a Gijón volen pujar amb ell, i quedar-s’ho. És un futbolista volgut, com a jugador i com a persona. D’ací la recomanable entrevista publicada anit pels companys d’El Comercio, signada per Javier Barrio. En ella, Rubén retorna l’afecte rebut, se sent especial, però el seu somni és jugar, l’any que ve en El Molinón, en Primera… i amb la samarreta del Llevant.

“L’any que ve? Açò no depèn de mi. Vinc del club de la meua vida, el Llevant. Sóc com els guajes de Mareo, però de Bunyol“. El desig és obvi, no exempt d’afecte a un Sporting en el qual és feliç: “L’objectiu que tinc en el meu cap és pujar a Primera amb el Sporting. Estic molt content ací. El tracte és genial, molt semblat al del Llevant. Gent humil, amable, una família”.

Rosa, Pepe i Herminia

En una entrevista molt humana, Rubén parla de la importància que la família ha tingut en la seua vida. Parla de Rosa, la seua mare, una persona extraordinària, que ara està molt pendent d’Herminia, la seua iaia, que ara mateix té 99 anys. “Era la que em tirava per a arrere a l’hora d’eixir cedit del Llevant. He viscut tota la meua vida amb la meua iaia. Si tenia algun dubte va ser per ella, per la seua edat”, explica el de Xàtiva, que recorda que el seu primer tatuatge, una imatge d’Herminia, com a fallera, en 1936, s’ho va fer per i per a ella. Fill de gent humil i treballadora, Rubén no s’oblida tampoc de Pepe, el seu pare: “Li encanta el futbol. Ara, imagine’s, va més ample pel poble… (riu)”.

“El Llevant i la meua família em van ajudar a centrar-me”

En qualsevol cas, les picades d’ullet al Llevant són constants. “Amb 14 o 15 anys era un poc cabra boja amb els estudis, i fins i tot amb eixir de festa… Va coincidir, a més, amb l’any que estava en el València. Però els meus pares em van fer veure totes les oportunitats que tenia. A partir d’ací ja vaig recalar en el Llevant, que em va ajudar molt a centrar-me”, afirma un jugador que reconeix que enguany està fent la seua temporada “més regular, és la que millor m’estic trobant”, però la primera amb el Llevant “va ser especial. Em va eixir tot bé”.

Ara, solament queda esperar que es repetisca. Tant de bo Rubén ajude a retornar a Primera al Sporting de Preciado, qui va liderar el retorn a l’elit del Llevant després de 39 anys d’absència. I tant de bo, per què no, Rubén torne, als seus 25 anys, a tornar a triomfar davant la qual sempre ha sigut la seua afició, en les bones i en les no tan bones, la que desitja tornar a veure-li gaudir vestit de blaugrana, per què no, almenys, 150 partits més. O 300.