Jason: l'origen del conflicte, i la partida d'escacs de l'estiu

Jason: l'origen del conflicte, i la partida d'escacs de l'estiu

CARLOS AYATS / VALÈNCIA

Jason Remeseiro i el Llevant UE porten ja mesos, per no dir anys, sense entendre’s. Ambdues parts assenyalen a l’altra com a responsable, amb arguments bastant clars que a continuació procediré a exposar i que, en qualsevol cas, tenen un final clar, que serà, abans o després, l’eixida del gallec del degà valencià.

David Remeseiro Salgueiro (A Corunya, 6-7-1994), va aterrar en el Llevant UE a l’estiu de 2012, a punt de complir 18 anys, procedent del juvenil del Racing de Ferrol. El seu talent prompte va enlluernar a Bunyol, i quasi des de la seua arribada, es va convertir en una de les promeses amb major projecció de la pedrera granota.

No en va, en el seu primer any, va ajudar a formar l’inoblidable juvenil de Villafaina que va tenir contra les cordes al Reial Madrid en les semifinals de la Copa del Rei. Al costat dels Ovejero, Calderón i el seu inseparable amic Camarasa, Jason va integrar un equip sensacional, el talent del qual no admetia discussió.

Al Vila-real B… de Paco López

L’any següent, Jason va passar al filial, i a l’estiu de 2014, va ser cedit al Vila-real B, que entrenava, curiosament, el hui tècnic del primer equip granota, Paco López. En Tercera Divisió, el gallec va signar una primera volta sensacional, la qual cosa va portar a l’Atlètic Llevant a recuperar-ho a la recerca d’un ascens a Segona B que aconseguiria de manera èpica davant el Sanluqueño (amb un gol de Fran Núñez en el 94′) al juny de 2015.

Després d’açò, va ser cedit a l’Albacete, en Segona, on començà jugant poc, però va acabar disputant 26 partits, 9 d’ells com a titular, i fent 2 gols. En qualsevol cas, la seua explosió va arribar sens dubte la passada campanya, amb Muñiz en la banqueta. Ja en Soria, en la primera jornada, Jason va ser titular i va marcar el gol de la victòria del Llevant (0-1). Seria el primer dels 10 que signaria, sent peça fonamental en la tornada del Llevant a Primera.

Els seus agents i el club

Arribats a aquest punt, Tito es va posar a la feina per a millorar i ampliar el contracte de Jason, però li va ser impossible. Els agents del jugador, que durant anys van cridar insistentment a les portes del club per a millorar els contractes de Jason i Camarasa (que, segons s’apunta, hauríen estat en el mínim legal, o fins i tot, segons algunes versions, per sota del mateix en el cas del gallec durant la temporada passada), estaven obertament enfrontats a la directiva del club. La seua falta de sintonia amb l’anterior director esportiu, Manolo Salvador, i la percepció que des del club s’havia atacat injustament la figura pública de Camarasa, havien tibat la situació fins al límit.

A la fi de la temporada passada, va haver-hi converses per a intentar desbloquejar la situació, però les exigències econòmiques dels agents estaven completament fora de lloc per al club, que va arribar a posar sobre la taula xifres similars a les llavors percebudes per Morales o Rubén García Santos.

Els agents, amb l’ok del jugador per a eixir, van presentar una oferta al Llevant de 2 milions d’euros del Wolfsburgo per l’extrem gallec, però el club es va remetre, directament, a la clàusula de rescissió: 12 milions d’euros. Davant aquesta posició, els representants li van comunicar al Llevant que els alemanys estarien disposats a arribar a 5 milions, però el club es va mantenir ferm en la seua decisió, per la qual cosa aquesta proposta de 5, existira realment o no, mai va arribar a concretar-se.

Jugar i callar

Així les coses, Jason, amb dos anys de contracte per davant, ha intentat afrontar amb professionalitat la temporada. Sobre el verd, el jugador ha lluitat per ser ell, però solament ha deixat centelleigs del seu potencial, com el gol a Las Palmas, o l’assistència perfecta a Pazzini en el 2-2 davant el Reial Madrid.

Defensivament ofegat, com la resta de l’equip, per les exigències d’ajudes de Muñiz, Jason s’ha vist perjudicat per una situació que no ha ajudat a millorar amb la gestió del seu Twitter personal, en el qual es dedica a donar-li a ‘M’agrada’ a tota crítica ofensiva abocada contra ell. A més, en un dels seus 3 últims tuits, el passat 5 de febrer, retuitejà una foto amb el seu “germà” Camarasa, ja que considera que Víctor no va fer res dolent i no té per què amagar la seua bona relació amb ell. Sent respectable aquesta posició, és innegable que no ajuda a millorar l’ambient que li envolta.

I ara…

En qualsevol cas, la temporada, durant la qual en bona part s’ha vist Jason apagat i al marge en moments de felicitat de l’equip (en uns altres, sobretot cap al final de temporada, un poc millor), ha conclòs, i al jugador solament li resta una temporada més per a poder eixir lliure.

Davant aquesta tesitura, i encara que ambdues parts ho negaràn públicament, l’eixida de Jason és la millor solució per a tots. És més, l’anhelada, diria. Però cap vol moure fitxa en aquesta lluita d’egos.

En quant a la possibilitat d’eixir del club aquest estiu, els agents recorden que al jugador li resta un any de contracte i que la seua aspiració és “ser molt feliç en Primera amb el Llevant l’any que ve”. Traducció, que si el club vol que isca, ja serà ell qui cride.

Per la seua banda, el Llevant manté el silenci, però no li faria fàstics a una oferta pel jugador, per descomptat per molt menys dels 12 milions de la clàusula. Així les coses, amb la sensació de que el primer que moga fitxa perdrà part de la seua posició de força, la partida d’escacs per Jason amenaça amb anar per a llarg. I el que és pitjor, amb perjudicar la carrera d’un futbolista amb un potencial molt major del que, ara mateix, molesta per una actitud del jugador que no entén, vol veure l’afició granota.

 

Imatge: @LaLiga