"L'afició del Sevilla sempre ha entès que el Llevant és l'equip del meu cor"

"L'afició del Sevilla sempre ha entès que el Llevant és l'equip del meu cor"

CARLOS AYATS / L’ENTREVISTA

Només arribat a l’habitació de l’hotel de concentració de Southampton, on demà el Leicester intentarà guanyar el seu quart partit consecutiu en una Premier en la qual està escalant posicions a ritme de vertigen, l’home clau en la resurrecció dels foxes ens atén com sempre, encantat de parlar de l’equip en el qual espera acabar la seua carrera, un Llevant que el divendres visitarà l’estadi on Don Vicente Iborra De la Fuente ha celebrat tres títols europeus consecutius, sempre amb la seua bandera valenciana, sempre amb l’explícit detall granota que ens fa sentir-nos part de tots els seus èxits.

-Sir Vicente Iborra, bona vesprada…

-(somriu) Bona vesprada, Carlos.

-Llest per a conquistar demà el St. Mary’s Stadium?

-Tant de bo, tant de bo. La idea és intentar allargar la ratxa tot el que puguem. Ens anem a enfrontar a un equip de mitja taula, com ara mateix estem nosaltres (el Southampton és 11è amb 18 punts, 5 menys que el Leicester, 8è amb 23) i no serà senzill, per descomptat, però anem a intentar guanyar, açò segur.

-Han passat 10 partits des que Iborra va debutar en Premier League, en Bournemouth (0-0). Com a titular ho va fer la setmana següent, davant el WBA, en l’empat a casa que li va costar el lloc a Craig Shakespeare (1-1). Indiscutible des de l’aterratge de Claude Puel, el balanç global és de 6 victòries, 3 empats i 1 única derrota (0-2, davant el City). En Bournemouth, Iborra va debutar en la 7a jornada amb l’equip empatat amb el descens. Hui, li trau 10 punts. És casualitat aqueixa coincidència entre la consolidació d’Iborra i l’enlairament del Leicester?

-Bé, coincideix, però no sóc jo el que guanya els partits. He tingut eixa sort d’entrar i que les coses funcionen. També és veritat que vam tenir un calendari complicat d’inici. Estàvem jugant bé, fent bons partits, i solament ens faltava guanyar. L’arribada del nou entrenador ha canviat la dinàmica.

-Parlant de Puel, fa 3 setmanes, després de vèncer al Tottenham, és a dir, fer el que el Reial Madrid no ha aconseguit en Champions, deia el següent sobre vostè: “Estic impressionat amb ell. Ha fet el seu millor partit. Sòlid en defensa, ha fet un gran treball brut. A més, és bo amb la pilota, és bo tècnicament i ens dóna la possibilitat d’eixir amb pilota jugada, la trau amb senzillesa i organitza la jugada. És un jugador crucial per al nostre equip”…

-(somriu de nou) És important, perquè és el que decideix. Jo treballe dur cada setmana. Vaig vindre ací per a seguir creixent i ajudar també a un club que va apostar molt fort per mi en un campionat molt potent.

-Viatgem mentalment al divendres. Sevilla-Llevant. Com va a viure-ho Iborra? Dibuixe’m l’escena.

-A casa… Nerviós… No és un partit fàcil per a mi. És complicat. Els últims anys he intentat gaudir-ho però de debò és difícil, perquè els dos equips no poden guanyar els tres punts. L’important és que tots dos aconseguisquen els seus objectius. En qualsevol cas, els punts li van a fer més falta al Llevant que al Sevilla, així que tant de bo guanye el Llevant.

Li arriba la inquietud que hi ha ara mateix en l’equip?

-Sí. Seguisc el dia a dia, veig els partits, parle amb gent d’allí… I crec que, malgrat eixa distància de 4 punts al descens, s’està mirant més a baix del que es deuria. Els partits a casa t’han de donar l’objectiu i, per exemple, l’altre dia, contra l’Athletic, et guanyen fent molt poc. I a tu et costa molt. Em preocupa.

-Percep que l’equip jugue més còmode ara mateix fóra que a casa?

-Potser a casa li costa més portar el pes dels partits. A més, el fet de començar prompte per darrere en el marcador et condiciona. En qualsevol cas, l’equip és més de fer-se fort i esperar la seua ocasió, com a Màlaga, Las Palmas…

-Quina opinió li mereix Muñiz?

-S’ha guanyat el respecte del llevantinisme. El que va aconseguir l’any passat, i la manera d’aconseguir-ho, no és gens fàcil. Ara, en Primera, cal seguir millorant i intentar aconseguir els objectius, açò sí, valorant on s’està.

-Es veu reflectit en algun jugador del Llevant actual?

-En general, veig un equip diferent al que érem nosaltres, l’any de la permanència, el d’Europa… Nosaltres teníem a gent amb més experiència, més veterans, amb un esquema de joc també molt definit. Ara, el perfil de jugador és diferent, més d’intentar jugar. En qualsevol cas, l’important és fer un bon col·lectiu. Hi ha jugadors amb qualitat, però potser falta una mica d’experiència.

-Aqueixa experiència pot aportar-la Coke?, ho veu prompte amb l’escut del Llevant?

-Tant de bo que així siga. És un jugador que pot aportar molt, i en diverses posicions, no solament com a lateral. I segur que pot aportar experiència i ajudar al fet que en el vestuari hi haja sempre bon ambient, que és una cosa fonamental.

-Perquè no succeïsquen coses com la de Lukic, reconeixent públicament que vol anar-se? En qualsevol cas, entén al jugador serbi?

-La veritat és que desconec la situació diària quant a mèrits del jugador. Puc entendre que vulga marxar-se, perquè ha vingut amb una cessió per a jugar, però els problemes han de solucionar-se de portes cap a dins. Si vol eixir, allò que ha de fer el jugador és asseure’s amb el club, no parlar a través dels mitjans.

-Li preocupa com granota que el Vila-real puga recuperar a Ünal o amb el retorn de Roger pot ser suficient?

-És una cessió estranya. El que cal fer en tot cas és valorar i agrair el que han fet tant el Vila-real com el jugador, perquè no tenien cap obligació de fer-ho. És clar que Enes és un jugador important, i si torna, els altres han de fer un pas avant. En tot cas, el club ha de fer tot el possible per complir els objectius i cercar les solucions que calguen per a açò.

-Parlant de futur, el pròxim 16 de gener li cauen els 30 anys, com ho porta?

-30 anys ja… Vaja tela. Però bé, sempre dic que l’important és complir-los, i jo estic molt content amb el que estic aconseguint. Estic gaudint. I el millor està per arribar.

-El millor és veure-li d’una vegada ja amb la samarreta de la selecció?

-Tant de bo. És l’objectiu més gran que em queda per complir. He aconseguit més del que m’imaginava quan era xicotet, que era jugar en Primera Divisió. He pogut guanyar títols, viure experiències increïbles. Ara, em queda defensar a la selecció del meu país, que seria increïble.

-I tornar a Europa amb el Leicester?

-Seria bonic, per descomptat. I hem de ser ambiciosos, però sempre amb humilitat. La possibilitat te l’ha de donar el anar guanyant partits. Cal tenir en compte que estem en un campionat on 6-7 equips poden guanyar el títol. Hem d’intentar seguir pujant i veure fins a on podem arribar, però sense oblidar que, l’any passat, es va passar molt mal per a mantenir la categoria.

-Van a créixer entre Sevilla i Leicester però, com porten els seus fills la dicotomia Sevilla-Llevant a casa?

-Ells han viscut molt Sevilla, però ens hem encarregat a casa que entenguen el Llevant com una cosa nostra. Per a mi i per a la meua família, són molt importants els dos, encara que, i és un exemple de com és, l’afició del Sevilla sempre ha entès que el Llevant és l’equip del meu cor.

-No li faig l’eterna pregunta del retorn, perquè ha signat 4 anys allí i encara queda molt perquè açò passe, com esperem. Ara, a gaudir d’un futbol diferent, especial…

– Ho és… És un futbol diferent, amb eixa passió, les aficions barrejades, el respecte que hi ha pel carrer. És un futbol honest. Una experiència increïble. De totes maneres, em passa una cosa curiosa. D’una banda, compte els dies per a tornar a casa. Tinc ganes de tornar a gaudir de la meua terra, de Montcada, del Llevant, dels meus amics, la meua família… Ho trobe moltíssim a faltar. I per un altra, sé que quan açò passe, l’enyoraré molt també, així que vull aprofitar i gaudir-ho molt.

-Sempre un honor, Soldat Universal…

-(somriu) Un plaer. I sort el divendres.