El Zhar: la màgia de la qual ens va privar Alcaraz espera en Butarque

El Zhar: la màgia de la qual ens va privar Alcaraz espera en Butarque

CARLOS AYATS / VALÈNCIA

Demà, el Llevant UE es trobarà en Butarque amb un trosset de la seua història. Amb el ’10’ a l’esquena, defensant els colors del Leganés, estarà el jugador estranger que més vegades ha vestit la samarreta del degà valencià en Primera Divisió, el geni que destil·lava pur talent cada vegada que fregava el llum: Nabil El Zhar.

De pares marroquins, Nabil va nàixer en la localitat francesa d’Alès el 27 d’agost de 1986. Després d’iniciar-se en l’OAC Alès i passar pel Nimes Olympique, un jove El Zhar va arribar a la pedrera de l’històric Saint-Etienne (encara hui, equip amb major número de lligues franceses guanyades, 10, i subcampió d’Europa en 1976).

Sense ni tan sols debutar amb el primer equip, amb 19 anys, Rafa Benítez, que 15 mesos abans havia guanyat la Champions amb el Liverpool, se’l porta a Anfield, on anirà a poc a poc entrant en l’equip red. El 29 de novembre de 2006, El Zhar debuta substituint a Luis García contra el Portsmouth, i quasi un any després, a l’octubre de 2007, marcaria el seu primer i fet i fet únic gol amb el Liverpool en el triomf per 2-1 davant el Cardiff, coincidint amb la seua primera titularitat amb els reds.

No obstant açò, l’eixida de Benítez, el seu principal valedor, li va perjudicar, i encara que havia renovat fins a 2012, primer es va marxar cedit en 2010 al Paok una temporada (35 partits jugats, 2 gols) i després, a l’estiu de 2011, va rescindir amb el Liverpool per a aterrar, a escassos dies de complir 25 anys (d’ací l’elecció del seu primer dorsal granota), en el Llevant UE.

“Estic molt feliç, portava molts anys volent jugar en la Lliga i per fi estic ací. Per a mi, és un somni fet realitat”, afirmava un il·lusionat El Zhar en la seua presentació, en la qual pronosticaria “crec que donaré més gols dels què vaig a marcar”. S’equivocaria. En 4 anys com a granota, Aladino marcaria 10 gols, molts d’ells inoblidables, i donaria un total de 10 assistències.

Golejador en l’eurodebut

Nabil, que va debutar amb la samarreta del Llevant en el Coliseum el 28 d’agost de 2011 substituint Pedro López als 70′, va ser protagonista, un any després, en un dels dies més bonics de la història del degà valencià, la seua estrena a Europa. Va succeir el 23 d’agost de 2011, en l’estadi de Fir Park, davant el Motherwell. Aquell dia, el Llevant es jugava davant els escocesos la prèvia per a accedir a l’Europa League. Als 40′, Nikos queia lesionat, i Juan Ignacio Martínez mirà a la banqueta i trià Nabil.

2 minuts després, Juanlu marcava el primer gol europeu de la història del club, i en la 2a part, als 62′ de partit, una gran jugada de Míchel i Lell finalitzava amb un centre perfecte arrere de l’alemany que El Zhar, amb cama esquerra, va enviar a la xarxa. Era el 0-2 que culminava la primera victòria del fantàstic EuroLlevant.

En les seues 4 temporades com granota, El Zhar va disputar un total de 114 partits oficials, 5 d’Europa League, 15 de Copa i 94 de Primera Divisió, xifra solament superada, hui dia, per 7 jugadors de la història granota –Pedro López, 2n amb 117, i Morales, 5è amb 103, entre ells-. Per al record van quedar els seus gols davant l’Espanyol, l’Atlètic de Madrid, el Barça i, fins i tot, aquell dolorós 2-1 en el 86′ davant el Reial Madrid en un duel que, increïblement, acabaria amb derrota del Llevant.

Alcaraz, el culpable del seu adéu

No obstant açò, l’estiu de 2015, a l’hora de conformar un equip que acabaria descendint, Lucas Alcaraz va decidir que no volia en el seu equip el talent de Nabil, que es va veure obligat a fer les maletes. “L’entrenador no comptava amb mi. Tenia una forma de jugar… No volia molts jugadors ofensius, 2 en l’onze, sense bandes. No comptava amb mi i no podia quedar-me sense jugar”, va explicar en la seua nova destinació, Las Palmas, en el programa Territori UD.

Després d’any i mig allí sent important, al gener de 2017, Nabil va signar pel Leganés, on hui és indiscutible per a Garitano i un dels principals culpables de la folgada salvació madrilenya. Amb la seua renovació en plena fase de negociació, Butarque li va ovacionar fa setmanes, enviant un clar missatge a la directiva pepinera.

Així les coses, demà, a Leganés, el Llevant es trobarà enfront amb la màgia d’Aladino, el geni del talent del qual ens va privar la mediocritat d’Alcaraz. Serà un honor veure-li de nou -2 empats i 1 derrota són el seu balanç davant el degà valencià des del seu adéu-. Solament esperem que no li done per fregar el llum…