El dia que Nino es va disfressar de golejador granota en el Calderón

El dia que Nino es va disfressar de golejador granota en el Calderón

CARLOS AYATS / VALÈNCIA

Va ocórrer el 24 d’octubre de 2006. Després del retorn a l’elit del degà valencià amb Mané, i amb l’objectiu d’evitar tornar a caure al pou, Villarroel havia armat el Llevant dels francesos. Així, als ja presents Courtois (talentós esquerrà que marcaria eixe any en el 4-2 el València) i Sylvain N’Diayé (inoblidable el seu golàs a Lorca davant els de Emery que, fet i fet, acabaria valent l’ascens), va afegir a l’exculé Déhu, al silenciós Berson, al genial Olivier Kapó, a l’ex extrem de Benfica i Newcastle Laurent Robert i a l’internacional francès que venia d’unflar-se a marcar gols en l’Olympique de Lió, el de Marsella i l’Auxerre, i que en el Llevant seria incapaç de fer ni un i es tornaria a França als 4 mesos d’arribar: Peguy Luyindula.

Al costat de tots ells, Don Pedro havia fitxat també Juan Francisco Martínez Modest ‘Nino’, un davanter que hi havia marcat 84 gols en 6 temporades en Segona i, als seus 26 anys, s’estrenava en l’elit. Després d’unes dues primeres jornades desastroses (en la inaugural, va caure per 4-0 en el Pizjuán el dia que Del Nido no va deixar entrar a les televisions per un conflicte de drets, i després, el Reial Madrid va arrasar el Temple vencent per 1-4), els granotes van reaccionar guanyant a Huelva (0-1) i al Dépor de Caparrós, amb doblet de Kapó (2-0).

Després de 7 jornades, i d’empatar jugant un molt bon partit en El Madrigal (1-1) davant el Vila-real de Riquelme i Forlán, arribava la Copa del Rei, l’anada dels 1/16 de final, en el Calderón, estadi en el qual fins llavors mai havia guanyat el Llevant.

El rancor de Nino

Juan Ramón López Caro, popularment conegut com El cinquè Beatle, va alinear a Cavallero (el titular en Lliga era Molina); Descarga, Déhu, César, Courtois; Carmelo, Berson, N’Diaye, Kapó; Riga i Nino. El partit, dominat pel conjunt local davant un Llevant que no renunciava a la sorpresa, ho va acabar decidint Nino, en el 86′, amb el qual fet i fet seria el seu únic gol amb la samarreta del Llevant (en tota la resta de la dècada, abans i després d’aquell any, no baixaria de la desena de gols).

En el pas de la M-30 per sota de la tribuna del Calderón, Nino es reivindicava davant els micròfons de SIN TREGUA. La seua frustració posterior, aquell any, li portaria a generar un rancor cap al degà valencià que es multiplicaria en cada xoc davant el Llevant els anys posteriors. Fins llavors ens havia fet 2 gols amb altres samarretes. Hui, dia en què segueix marcant gols en Segona B amb l’Elx, suma 7 davant el conjunt granota. I ull com ens ho tornem a trobar…

Damunt, eliminats

Aquella victòria del Llevant UE (que a més no va servir per a passar de ronda, ja que en la tornada, un gol del Kun Agüero en el 90′ va acabar portant l’encreuament als penals, on passaria l’Atleti) va ser l’única de tota la seua història en el Vicente Calderón, on el degà valencià va jugar 14 vegades i, 11 d’elles, va caure derrotat. Els seus 2 empats, un al gener de 2001, en Segona, amb gol d’Alberto Saavedra (1-1), i l’altre, l’any de Schuster (13-2-2005), malgrat jugar amb 10 des del 17′ per expulsió de Culebras (0-0).

Així les coses, adéu Calderón, benvingut Wanda Metropolitano. Tant de bo en la nova casa de l’Atlètic, el Llevant celebre moltes més victòries. De fet, si pot ser, començant per aquest diumenge (16.15 h, des de les 15.15 h en Play Ràdio València, 107.7 FM).

 Imatge: Llevant UE