Coke: "Que si vull quedar-me en el Llevant? Sí, no hi ha més voltes que donar-li"

Coke: "Que si vull quedar-me en el Llevant? Sí, no hi ha més voltes que donar-li"

Li han bastat 5 mesos (diria, fins i tot, que li han sobrat 3…) per a guanyar-se a tothom. Els companys l’adoren, l’afició l’idolatra, la direcció esportiva vol rubricar la seua continuïtat com abans millor, i la premsa el reconeix com a indispensable. Coke Andújar és, sens dubte, l’home del moment. Un tipus genial, com diria Extremoduro, ficat en la seua disfressa d’home normal. SINTREGUA.ES li enxampa fent la mudança (el pànic es deslliga, però després ens explica que, si segueix ací, canviarà de casa), però no deixa d’atendre’ns com sempre, amb naturalitat, no defugint ni una sola pregunta. Està content, la vida li somriu. Va vindre al desembre amb la idea de tornar a ser feliç en el camp, i vaja si ho ha sigut. Amb tots vostès, un gran.

CARLOS AYATS / L’ENTREVISTA

– Hi ha molta gent desitjant saber on va a estar Coke Andújar l’any que ve, tardarem molt a saber-ho?

-Espere que no es dilate molt, perquè et dóna tranquil·litat saber on vas a estar l’any següent. El més important és, quan arribe la pretemporada, estar ja en la teua pròxima destinació perquè et done temps a entrenar bé, que estigues ja fet al lloc on vas a estar, perquè açò és molt important.

– Premi als Valors Humans triat pels seus companys, amb afició, premsa i direcció esportiva en la butxaca… com s’aconsegueix tot açò en només 5 mesos?

-Quant al Premi dels Valors Humans, al final és una estatueta de plàstic, però l’important és que al final ho voten els teus companys. I com jo, ací dins, hi ha molta gent que s’ho mereix. Per exemple, jo vaig votar a altres 3… Vaja, que no em vaig votar a mi (riu). És una cosa que, portant tan poc temps en un lloc, t’omple i t’arriba. Va ser una sorpresa i una alegria molt gran. Crec que he tingut molta ajuda des que vaig arribar ací. Sóc una persona alegre, que té vitalitat, que sóc positiu, que per la meua forma de ser externalitze molt i done als meus companys… però jo arribe al vestuari i veig gent bona, gent sana i que vol anar millorant, i al final un es va impregnant de tot. És molt important tindre açò diàriament.

– Havia viscut alguna vegada en la seua carrera una transformació com la d’aquest Llevant?

– No, no. Ha sigut un canvi dràstic. Tots els equips tenen males ratxes… bé, 5-6 partits que no ganes, com a molt, però aquesta ratxa tan brutal de partits sense guanyar… És que vèiem tots que cada vegada ens estàvem acostant més als llocs de descens, que l’equip no trobava la tecla malgrat, en moltes fases dels duels, fer bons partits… I mira, va ser canviar d’entrenador, guanyar el primer partit, i és que l’equip ha sigut un altre, ha sigut valent, ha anat agafant cada vegada més confiança… Però el més important és que creia en la seua valentia. No era valent per dir ‘bé, doncs anem a dalt a l’atac com a bojos’. No, era valent perquè de debò, érem conscients que podíem plantejar un molt bon partit contra qualsevol rival i fer-lo patir.

– El cénit d’eixa revolució va ser el partit contra el Barça…

– Sí, sí. Va ser la guinda. Fa 3-4 mesos cap pensàvem salvar-nos 4 jornades abans del final i mira, tot es va donar per a aconseguir-ho i que damunt t’arribe el Barça invicte… Doncs bé, era un objectiu, un al·licient per a donar-li més importància al duel, i a l’equip li va eixir un dia redó. Ens sentíem en el terreny de joc com si tot estiguera mecanitzat des del primer moment, ens eixien totes les contres, cada possessió… Ens va eixir tot.

– La clau crec que està en el que ha dit abans. Un pot voler jugar de tu a tu, però per a açò ha de tenir equip per a poder fer-ho…

– Sí. D’açò no tinc cap dubte. També és veritat que bona part d’eixa confiança te la donen els punts. Nosaltres érem els mateixos els que estàvem amb Muñiz i amb Paco. I pràcticament el 60-70% de l’equip no ha canviat. Potser el canvi més significatiu quant a minuts puga ser el de Bardhi, que amb Muñiz, en l’última part, no jugava res, i amb Paco ha jugat últimament quasi tot. Però bé, crec que bona part d’eixa confiança ens la han donada els punts i, arran d’ací, quan l’equip s’atrevia, li eixien les coses. I reforçava la meua idea de quan jo vaig vindre ací, que hi havia equip per a fer bones coses.

– Llavors, la clau ha sigut eixa victòria que Muñiz no va tindre i Paco sí. Entenc pel que diu que tal vegada caldria fugir de la simplificació que Paco és Déu i Muñiz el pitjor…

– Clar. Tant de bo l’any que ve seguim pensant que Paco és Déu, però cal tenir els peus a terra. L’any que ve és molt difícil tornar a tindre la ratxa que hem tingut enguany. Vaja, i si la tenim, estarem en Champions, ja t’ho dic jo (riu). És veritat que en el futbol les dinàmiques influeixen, i entre els jugadors i l’entrenador, que és el que pot marcar un punt d’inflexió en la forma de jugar o d’afrontar els partits, doncs bé, potser no trobàvem eixe punt per a canviar la dinàmica amb Muñiz i amb Paco ho trobarem molt ràpid i pràcticament, sense que tinguera ell temps de treballar massa coses, perquè a Getafe, crec que havíem entrenat 3-4 vegades amb ell.

– En eixe sentit, hi ha un corrent que a mi em sembla injust, que ve a dir que Paco és ‘solament mental’, o que ha tingut una bona ratxa, com volent assenyalar que, quant a aspectes tàctics, té menys recursos que uns altres. Jo veig un treball tàctic, uns moviments d’intercanvi en atac, que potser s’estan infravalorant, no creu?

– Nosaltres, amb Paco, preparem els partits totes les setmanes, tant defensiva com ofensivament. Veiem vídeos del rival abans de treballar en els entrenaments. Paco estudia als rivals, ens ensenya un xicotet vídeo abans i després ho treballem perquè l’equip sàpia el que està fent, cosa que a mi em sembla que està molt bé, perquè al final el que prepares en l’entrenament ho has vist abans reflectit en vídeo i l’equip sap, per exemple, per on ha de fer mal al rival. El que passa és que la missió prioritària de Paco, evidentment, era recuperar a l’equip anímicament, perquè estàvem bastant tocats. Però ni molt menys quan Paco estiga 4-5 jornades sense guanyar va a ser menys, perquè ell treballa els partits tàcticament, elabora molt l’estratègia… Paco porta molts anys en açò encara que siga la seua primera experiència al màxim nivell.

– Li canvie de tema, és Medié Jiménez el seu àrbitre favorit?

– (somriu) Bé, la veritat és que va ser una cosa que vaja, que a mi no m’havia ocorregut en la vida… Cal dir que, al final, t’arriben comentaris de gent que el pot conèixer i vaja, i totes les persones són humanes. Ell sap que es va equivocar, i bé, la pròxima vegada que m’arbitre, doncs mira… El bo és que al final ho hem deixat tot quasi com una anècdota. En un moment en què semblava que per a nosaltres era crucial, que ens jugàvem molt, mira, al final, no ens hem hagut d’acordar d’açò. Segurament, la pròxima vegada que ens arbitre, ho comentarem… A veure què anem a fer…

– Li vacil·larà un poc, vaja…

– (somriu de nou) Un poc sí, un poc sí…

– Recorde que quan va arribar, li vaig entrevistar i em va dir que el seu objectiu era tornar a sentir-se futbolista. No li ha pogut anar millor, no?

– Sí. És que no hi ha cap dubte. M’he sentit important quasi des del primer dia. I crec que amb el pas dels minuts he anat aportant molt més al meu joc i a l’equip. I açò és el que jo venia cercant. Jo en el Schalke estava molt bé en el vestuari, amb tots els meus companys, però després no tenia ni una quota de participació mínima en l’equip. I ací he vingut, he anat sumant minuts a poc a poc, les meues actuacions han anat pujant a mesura que ha anat avançant la temporada i açò, unit al de l’equip… Que al final és el més important, perquè si l’equip no aconsegueix l’objectiu, el teu va a quedar sempre en un segon pla. Però sí és veritat que para mi eren 4-5 mesos importants que anaven a marcar el que em vinga en el futur.

– Per què hauria Coke, si és que hauria, de seguir en el Llevant?

– Home, primer perquè té un projecte esportiu que m’agrada, i crec que el club està fent les coses bé. A part del míster, que crec que es mereixia eixa renovació, homes com Lerma o com Morales, que han sigut importants, segueixen apostant per estar ací, doncs… Vaja, em consta que la gran majoria va a seguir i crec que és un projecte ambiciós. I després, el Llevant, quant a mi, crec que també té bons pensaments.

– Li consta que Lerma vaja seguir? Li ho dic perquè hi ha molta gent amb la por en el cos per si fa un gran Mundial. Ho ha parlat amb ell?

– Home, és que si ve un equip i paga 30-40 milions d’euros per ell… Jo vinc d’un equip que ha anat creixent venent futbolistes com és el Sevilla, que en teoria econòmicament és un poc més poderós, i si ho fa el Sevilla, doncs com no ho va a fer el Llevant? Açò és lògic. Que et donen una quantitat així és una forma de créixer per a un club, i a més, amb 30-40 quilos també podràs fitxar a un altre que siga bo. És la forma de continuar dels equips.

– Parlant de pors, també hi ha qui tem que ara quan puge el Rayo li toque el cor…

– Bé, però és que el Rayo em va a tocar sempre el cor, perquè m’ho ha tocat sempre. Açò és lògic pensar-ho. No que calga tenir por, sinó que toca el cor. Jo tinc molt bona relació amb ells. El director esportiu és molt bon amic meu des de fa moltíssims anys, l’entrenador també… Clar que hem parlat d’un hipotètic retorn del Rayo a Primera Divisió, però ni molt menys açò vol dir que torne. Tant de bo el Rayo es tire molts anys en Primera Divisió perquè és clar que em toca el cor, però tinc 31 anys, i estic en un moment en el qual he de prioritzar la via esportiva abans que tota la resta. Potser pot ser que es conjuminen totes les coses i vaja allí en 1-2 anys, no tinc ni idea, però de moment, cal pensar en altres coses, i la realitat és que ací… (esbufega) És que és molt difícil trobar-se en tan poc temps tan a gust. Perquè jo he estat un any i mig a Alemanya i és difícil, molt més per l’idioma, però a Sevilla també et costa fer-te. És un equip amb altres pressions, amb altres obligacions… però ací és que m’he trobat molt bé des del principi.

– A Sevilla també són legió els que li demanen que torne… o és una etapa tan bonica i tancada d’una manera tan bona que millor deixar-ho així?

– Bé… No ho sé… Jo no descarte tornar al Sevilla, però igual és en una altra etapa de la meua vida. No té per què ser com a futbolista. El Rayo i el Sevilla són dos equips que han marcat la meua vida, perquè he estat molt temps allí, i sempre estaré quan em necessiten, però ha de conjuminar-se tot una poc.

– Parlem d’Alemanya, ha parlat ja amb la gent del Schalke?

– No, encara no. Personalment, jo no he parlat amb ells. La meua visió és que puc aportar a l’equip. Crec que per la meua forma de ser summe més del que lleve en qualsevol dels escenaris possibles, però crec que esportivament… segueix el mateix entrenador, han fet una bona temporada, així que, evidentment, indispensable per a l’equip no vaig a ser. Açò és clar.

– De fet, el seu director esportiu, Christian Heidel, ja ha dit que volen donar-li continuïtat al projecte, i encara que jo crec que el sistema de Tedesco, amb 3 centrals i 2 laterals llargs, podria vindre-li fenomenal, la veritat és que tenen a Caligiuri com a titular, a Schöpf com a alternativa, i acaben de reconèixer que estan en converses per a donar-li un any més a Riether (lateral dret de 35 anys, home de vestuari que no ha jugat ni un minut aquesta temporada), per la qual cosa el seu lloc sembla ja cobert…

– Sí, sobretot en eixa posició. Vaja, a mi em va cridar molt l’atenció que no m’utilitzara en l’equip. Caligiuri és un magnífic futbolista, que juga per la dreta, per l’esquerra, que et juga a dalt, a baix, és un tot terreny… Després està Schöptf, que és el suplent però també pot jugar en diverses posicions, fins i tot com a central o un poc més tirat al mig… La veritat és que em va cridar moltíssim l’atenció que jugara tan, tan poc, però bo… Les coses també anaven bé i el míster va entendre que no havia de tocar molt… I bé, el de Sascha (Riether) jo crec que és un poc per mèrits. No ha jugat pràcticament res. El van fitxar perquè hi havia poques fitxes cobertes (22), i l’equip estava un poc curt… Van tirar mà d’ell, que s’anava a retirar… Al final, és un tio encantador, que mira sempre per l’equip, o siga que li hauràn oferit un altre any més perquè estiga ajudant, i si ha de jugar, ho farà bé.

– Ja té en les seues mans la proposta concreta del Llevant?

– Sí, les intencions globals un poc sí, però bo. Ara és qüestió d’anar parlant-ho…

– Al final li han donat el tercer any fix, perquè inicialment era per rendiment…

– Home, i jo cercaré un quart i un cinquè (riu obertament), perquè amb 31 anys jo tampoc… Cal traure d’on siga (riu de nou). No, però és veritat que el que jo ara cerque és una estabilitat. Amb 31 anys ja prefereixes canviar com menys possible de lloc, estar en un lloc a gust i tranquil. Per açò, per a mi té açò també molta importància. El Llevant és un club molt còmode, molt familiar, que jo m’identifique molt ràpid amb ell… Al principi, jo ho comparava molt amb el Rayo.

– I el club està fent un esforç per retindre’l, perquè contractes llargs està intentant evitar-los costi el que costi i a vosté li garanteix 3 anys… Entenc que se sent valorat.

– Sí. I no solament per açò. Des que ja començarem a veure que les coses semblava que estaven mig solucionades (quant a la permanència), que comences a parlar un poc, abans amb Carmelo quan estava, després amb Tito, fins i tot amb el presi… Jo interprete, en totes les paraules i en tots els fets que tenen cap a mi, que ho estan intentant fer amb tot l’afecte del món i perquè jo em trobe a gust. Ja no és ni pels anys ni per tot en concret. És per tot.

– I com van a gestionar-ho, va a anar Coke, o el seu agent, a rescindir o a mitjançar, o ja és alguna cosa que han de parlar entre clubs?

– Home, el més important de tot és la voluntat del jugador de voler anar-se a un lloc determinat, i després doncs, en aquest cas, que parlen entre clubs per a posar-se d’acord. I sobretot, que jo també estaré assabentat de tot, però que el meu representant té ací el seu treball (somriu), que jo també vull estar un poc de vacances. Però jo imagine que el Schalke respecta la meua voluntat d’anar-me a qualsevol lloc sempre que ells arriben a un acostament amb el club que vulga.

– Llavors, Coke, en definitiva, tu vols quedar-te en el Llevant?

– (silenci breu) Sí (rotund). Sí, és que no hi ha més voltes que donar-li. Jo estic molt a gust ací i crec que quedar-me seria bo para mi. Que després m’apareix una cosa que esportivament és pegar un salt important, doncs hauria de pensar-ho, com qualsevol altre company, però crec que quedar-me seria bé para mi.

 – I per a nosaltres, no ho dubte. Gràcies per tot. En el camp i pel tracte fora d’ell. Li (recupere el formalisme) veig prompte. Bones vacances.

– (somriu) Gràcies a tu, Carlos. I igualment.