Bardhi: "Paco López és la gran raó de per què estic jugant així"

Bardhi: "Paco López és la gran raó de per què estic jugant així"

Han passat poc més de 2 mesos de l’entrevista que, el passat 8 de març, vaig tenir l’oportunitat de fer-li a Enis Bardhi. Aleshores, el macedoni venia de quedar-se fora de 2 de les 3 últimes convocatòries i amb prou faenes havia jugat 4 ratets -96′ en total- en les 15 jornades anteriors. No obstant açò, estava il·lusionat. 2 dies abans, Paco López havia realitzat el seu primer entrenament a Bunyol. Després del mateix, va mantenir xarrades individuals amb 4 futbolistes: Campaña, Lerma, Bardhi i Ivi.

Aquella conversa va començar a canviar-ho tot, i hui, l’internacional macedoni torna a ser, com a l’inici del campionat, l’home de moda del mateix. 9 gols en Lliga, 5 en les 4 últimes jornades, és a dir, des del seu retorn a la titularitat, són la seua targeta de presentació. En San Mamés va traure a relluir el seu canó; davant el Barça, va demostrar que pot ficar-los de tots els colors, en joc, amb la dreta, o amb l’esquerra. El seu somriure actual és la d’un llevantinisme que l’adora i que no entén com es va poder malgastar durant mitja Lliga el seu talent descomunal. Per fortuna, Bardhi ha tornat. I El Franctirador macedoni, el líder suprem de l’Enisbardhisme, té clar el motiu…

 

CARLOS AYATS / L’ENTREVISTA

-Recorda com estaven les coses quan parlarem fa un parell de mesos…

-Sí, com no vaig a recordar-ho…

-És increïble com ha canviat tot des d’aleshores… I com a colofó, doblet i victòria davant el Barça…

-Aquests dos dies estic vivint un somni. Sé que puc fer bones coses. Estic molt feliç, molt content, pel meu treball i, sobretot, per l’equip.

-La gent es pregunta com ha pogut estar mig campionat sense ser titular, li guarda rancor a Muñiz?

-No, no. Jo sempre dic que respecte molt les decisions de cada entrenador. A voltes el futbol és així. Travessem un mal moment i ell va decidir que jo no havia de jugar. Volia defensar, o no sé bé quina tàctica volia emprar… Jo ho respecte, però sabia que algun dia anava a tornar a demostrar a tots que puc jugar bé.

-S’acorda del que li va dir Paco López el primer dia?

-Sí, sempre (riu). Per descomptat. El primer dia em va dir que jo era molt important per a aquest equip, que sabia que no estava molt bé de preparació física i que anava a anar entrant a poc a poc. Em va dir que confiava en mi, que sabia el que jo era capaç de fer… Paco és honest. Va ser molt honest i molt directe amb mi. Sap el que vol d’un jugador. A més, amb ell tinc a algú amb el qual puc parlar, ser jo mateix, jugar el meu joc… Abans no tenia l’oportunitat de parlar, de dir per què estava tenint problemes, per què no m’estava sentint bé… I ara amb Paco puc parlar de moltes coses. Sempre que el necessite, ell està ahí per a parlar. I no solament per a mi, està per a tots els jugadors. Et fa sentir molt còmode. Paco és la raó, la gran raó de per què estic jugant així.

-El seu pla es va complir perfectament, no? Minuts a Getafe, davant Las Palmas i en el Wanda, alternats amb 3 partits en la banqueta, i va arribar Sant Mamés. I allí, el míster decideix posar-li en banda d’inici, com es va gestar allò?

-Abans de Sant Mamés, vaig jugar ahí contra Las Palmas i ell em va dir que estava molt content amb el meu treball, que havia vist que podia jugar també en banda, no solament de ’10’. Jo li vaig dir que sí, que sí que puc. Llavors, per a Bilbao, em va dir que jugara lliure, sense pressió. “Sal i juga”, va dir. “Go inside and play” (riu de nou). Em dóna confiança. El mire i veig que de debò confia en mi, que no ho diu per a evitar que alguna cosa em faça sentir malament, entens? Quan ell parla, se li veu que confia en nosaltres, i açò és el més important per a un equip. I per a un jugador.

-I la va fer bona a San Mamés…

-(somriu) Jo sempre dic que necessite ajuda, i aquest equip m’ajuda sempre, els companys, l’entrenador, tots… I quan jo em sent còmode, amb confiança, sé que puc fer bé les coses. A Sant Mamés, vam estar tots molt bé. Jo vaig marcar els dos gols de falta i crec que la meua confiança i la de l’equip es van anar molt a dalt.

-Tornant al tema de la seua posició, són moltes les veus que opinen que estaria millor en el centre. En qualsevol cas, es mou amb molta llibertat, no?

-Paco em diu sempre que puc anar cap a dins, que puc anar cap a fora, que puc moure’m per on vulga. “Solament has de cercar la pilota”, em diu. I a mi m’és igual la posició. Gaudisc el partit, i açò és el més important per a mi. També, en banda, quan fa falta treballar, ho faig. Sempre.

-Imagine que percep que l’afició li adora, estan construint noves esglésies en tot el país, ha nascut una nova religió…

-(riu) Sí, ho sé. Sempre intente ser jo mateix en el camp, i quan ho sóc, puc ajudar. Em fa molt feliç veure que l’afició està contenta amb el meu treball. M’encanta. I quan açò és així, no necessite res més.

-Porta 5 gols de falta havent jugat menys de la meitat del campionat, i està a tan sol un del rècord de Ronaldinho i Messi. Als seus 22 anys, no li impressiona veure el seu nom al costat de dos dels millors jugadors de tots els temps?

-Escoltar coses així em dóna forces, em motiva molt per a treballar. Els lliures directes són un bon arma meua, alguna cosa que tinc per a ajudar en el camp a l’equip. El futbol és una cosa col·lectiva, i sempre necessites a algú que et done solucions en eixe sentit. L’equip em fa sentir molt còmode. Ells saben que jo tire bé, i cerquen que tinguem més faltes per a tirar.

-De totes maneres, Enis Bardhi porta també 4 gols amb pilota en joc, és a dir, que no solament sap marcar de lliure directe. Que li pregunten a Ter Stegen…

-Sí. Sempre, quan mire els periòdics, tot és Bardhi i les faltes, Bardhi i les faltes, Bardhi i les faltes… Però jo també puc marcar gols amb la pilota en joc. No és que solament haja d’esperar al fet que arribe una falta. Encara que a vegades no tens una altra oportunitat.  Però per exemple, contra el Barça, quan vaig tenir la primera oportunitat amb l’esquerra i la vaig tirar al travesser, sabia que una més anava a tenir. Solament esperava una xicoteta oportunitat (somriu), i va arribar Campaña, que em va donar un molt bona passada, i després Roger, que em va regalar una altra. Eixe també és el meu tipus de joc, el que necessite per a marcar.

-Total, que ja solament li falta marcar de cap…

-Em falta però és molt difícil (riu obertament), eixe és molt difícil…

-Ha marcat alguna vegada de cap?

-Sí, 1 o 2 crec (riu de nou), però sense porter…

-Li va costar molt que li deixaren el ’10’?

-Quan vaig vindre, em van donar el ‘5’, que estava lliure, i després, en anar-se Rubén, va quedar el ’10’ i em van dir, queda-t’ho millor tu i deixa-li el ‘5’ a algú que siga defensa. Jo vaig dir “val”, el ’10’ és un número que m’agrada molt.

-La seua clàusula és de 25 milions d’euros. Diga’m per favor que no li estan marejant d’altres equips…

-No, no. La gent sap que jo estic concentrat en el meu, en el Llevant. Deixe tot açò para els meus representants. Pel meu cap solament passa preparar-me per a l’any que ve, per a intentar estar millor que enguany.

-En el Llevant, no?

-Sí, sí, sí. Jo sóc jugador del Llevant.

-Un honor veure-li defensar els nostres colors.

-(somriu) Moltes gràcies.

-Gràcies a vostè.