The end (1-1)

The end (1-1)

LLEVANT UE (1): Oier; Pedro López (Coke 57′), Cabaco, Róber Pier, Luna; Morales, Lukic, Doukouré (Campaña 76′), Ivi; Sadiku (Boateng 46′) i Pazzini.

RCE ESPANYOL (1): Diego López (Pau López 43′); Marc Navarro, David López, Óscar Duarte, Aaron; Graner, Víctor Sánchez, Darder (Jurado 76′), Piatti (Melendo 65′); Baptistao i Gerard Moreno.

ESTADI: Ciutat de València. 17.700 espectadors.

ÀRBITRE: Alberola Rojas (comitè castellà-manxec). Va amonestar a Gerard (12′), Darder (25′) i Marc Navarro (54′).

GOLS: 1-0, Morales (55′). 1-1, Baptistao (91′).

CARLOS AYATS / LA CRÒNICA

Minut 90 complit. El Llevant, per primera vegada en 5 mesos i mig, acaricia una victòria balsámica, barallada, patida, nascuda del cor d’un equip que es resisteix a rendir-se. Els jugadors es multipliquen per a tapar buits, però els nervis estan a flor de pell.

En eixe instant, arriba a l’àrea una pilota centrada per David López. Coke s’imposa per a dalt per a evitar la rematada de Gerard, i l’esfèric sembla condemnat a anar a córner, però Jurado ho rescata, encara al lateral i s’obri cercant buit per al centre. Arriba l’ajuda de Morales, que posa el peu, però el rebutge afavoreix a el ‘10’ de l’Espanyol, que alça el cap i centra.

Mentre açò succeeix, pràcticament tot el Llevant està dins d’àrea pròpia. Campaña ordena que vigilen la seua esquena. Cabaco, en ella, es queda cobrint espai, no a l’home. Luna, que estava amb Melendo, decideix canviar la marca i s’acosta a Baptistao, que estava amb Róber. Aquest, veient sol a Melendo, acudeix a tapar la seua possible rematada. I Luna li acompanya, deixant lliure a Baptistao, al que habilita la posició de Cabaco.

Per desgràcia per a Muñiz, i qui sap si per al futur del club, el centre de Jurado va trobar sol al brasiler, i aquest no va perdonar per a batre a Oier. Va poder ser diferent si Jurado haguera deixat eixir la pilota a córner, si el rebot en Morales no li haguera afavorit, si tan sol un miserable moviment haguera sigut diferent. Però així són les coses. I d’una victòria de caràcter, qui sap si de passar a prestigiar la decisió de Tito de mantenir a Muñiz contra vent i marea, es passa a guillotinar a un tècnic que, bilis al marge, no ha tingut un àpex de fortuna en tota la temporada.

La batalla

Per al dia del seu judici final, l’asturià va fer quasi tot el que entorn i direcció esportiva portaven mesos demanant-li. Posar a Cabaco (hui no li quedava una altra), asseure a Campaña i arrancar amb dues puntes, d’una banda, i confiar en els reforços d’enguany, per l’altra. Cabaco, Lukic, Doukouré, Ivi, Sadiku i Pazzini d’inici. Més Coke i Boateng després del descans. 8 reforços sobre el verd.

I la veritat és que l’equip, en línies generals, va estar a l’altura. Cabaco i Lukic jugaren a molt bé nivell, i Doukouré, al costat del serbi, va ser la granera perfecta. L’Espanyol, fins al gol, amb prou faenes va generar mitja ocasió de perill. No obstant açò, a Muñiz l’han acabat condemnat, com tota la temporada, els seus (teòrics) homes-gol.

7 davanters incapaços de fer un parell de gols

Després de 27 jornades, 1 gol de Boateng, 1 d’Enes Unal, 1 de Roger (de penal) i 1 de Pazzini. I para de contar, perquè Alegria i Nano Mesa se’n van anar sense veure porta, i Sadiku, de moment, porta el mateix camí. De 7 davanters, ni un sol ha sigut capaç de marcar un parell de gols. Culpa de Muñiz? Jo no ho crec.

Hui, les va ha tingut l’italià. Dos, per a ser exactes. Una en el 25’, després de rebre una assistència perfecta de Morales i tenir tot el temps del món per a executar. El seu tret ho va desviar Diego López. L’altra, després d’una prolongació al segon pal de Róber Pier a una falta treta per Ivi. La rematada del de Pescia es va anar al lateral de la xarxa.

L’Espanyol, mentre, doncs bé, gràcies. Molta pilota i zero profunditat, malgrat que Luna (270’ en 5’5 dies, com Morales) va resistir com va poder un partit que en condicions normals no hauria d’haver jugat.

I és que quant a caràcter, orgull i sacrifici, a aquest Llevant ningú li pot posar hui un sol però. Luna va jugar coix, Morales, que va demanar el canvi a un quart d’hora del final, va haver de quedar-se sobre la gespa per culpa de la maleïda fortuna, que va fer que Lukic caiguera sobre la part posterior del genoll de Doukouré. En resum, que a Muñiz se li podrà atribuir escassa rotació en la setmana més intensa (i la veritat és que els errors, al final, també vénen per esgotament), però ningú pot negar-li que, d’aquests tres partits, ben podia haver eixit amb 4-5 punts a poc que la sort no li haguera sigut esquiva.

Per davant en el marcador, tres mesos i mig després

I hui semblava que podia ser el dia en què, al final, isqueren les coses. Després d’uns primers 55’ ben (sí, vaig a dir-ho) competits, una falta lateral servida per Morales va acabar amb un abraç de Marc Navarro a Cabaco dins de l’àrea. Penal, si bé és cert que l’uruguaià (tal vegada fruit d’un primer estiró del seu rival) estava en clar fora de joc en el moment del colpeig del Comandant.

Morales va demanar la pilota, i malgrat les provocacions de Pau López (que havia substituït a Diego López després d’un brutal xoc amb Sadiku en el 40’), va ajustar perfectament la pilota al pal esquerre del català. 1-0. El Llevant, per primera vegada des del 19 de novembre de 2017, s’avançava en el marcador.

D’ací al final, el degà valencià va jugar a deixar passar els minuts, a resistir a la recerca de tres punts d’or, d’un botí que equip i afició anhelaven amb bogeria… fins que va arribar el maleït minut 91’. El desenllaç és de tots conegut. Reunió del consell i destitució de Muñiz via Twitter, perquè donar la cara, en el món del futbol, ja no s’estila.

Muñiz ja no és entrenador del Llevant. Al·leluia, pensaran alguns. Jo, malgrat els seus errors i al fet que el seu tracte personal haja deixat bastant que desitjar en les últimes setmanes, seguisc pensant que es pretén tallar l’hemorràgia penjant al menys culpable, a eixe que s’ha quedat a 3 miserables minuts de poder iniciar, qui sap, si la possible resurrecció de l’equip. El dubte, obviament, quedará per sempre.